UNA PETITA HISTÒRIA

UNA PETITA HISTÒRIA

La tarda declinava, el mes de març també, i la Segona Guerra Mundial feia un any que havia finit.

L’ambient era advers, la circumstància molt més, però amb força i empeny: al món vaig aparèixer.

Somreia a tot, li cantava al vent, escrivia de les fulles dels arbres que tremolant en captivaven. I així dia a dia, anava creixent.

Les tempesta foren fortes; una rere l’altra. La nit va ser llarga, tant fosca i negra, que la tenebra humida, amarava el meu ànim. De dins del meu ànim, una força interna, lluitava intrèpida, amb percaça i deler.

I la música emergia en mig de la boira tèrbola i maligna i, d’una feréstega nit, em duia a la llum.

No és una lluita, l’instin per la vida, és l’amor que em sorgeix, de les criptes cervellines; per les flors que frueixen, per un mar solitari, per un nin que somriu, per aquell que ara plora... i he buscat la bellesa, en una branca resseca, en un riu poc frondós, en un hivern trist i fosc, i en una flor que emergeix del no res i de la por.

Ara ja no tinc pors; ni de la mort, ni de la foscor, i continuo buscant amb set incessant, assedegada i àvida, de tot allò que m’inspira, que em renova i m’emplena, reblint dia a dia, el rebost de meu cervell.

L’Adela

18 d’abril de 2013