Avui he vist un documental sobre papallones i realment m'ha impressionat. La seva bellesa ja és sabuda i que s'estan extinguint també, però hi ha persones que estan lluitat per la seva continuïtat al nostre planeta.
Realment és admirable veure com hi ha persones que col·laboren a retornar les coses al seu lloc, encara que la destrucció que s'ha portat fins ara, a fet destralls, sort que hi ha crisi de toxanes perquè si no ni hagués...
El que és realment miracólós, és la metamorfossis d'aquest ésser (insecte lepidòpter) tan meravellós: de cuca a crisàlida (larva) després papallona. I la seva tasca tan laboriosa i necessaria és admirable i sorprenent. Que perfecte és la natura i com ens agrada desorganitzat-ho tot i remenar-ho tot, com si nosaltres focim necessaris al medi, i siguem conscients, de què no ho som. La natura funciona per si sola, som nosaltres que necessitem taaaaaaaaaaaaaantes coses.
